Recopilacio fotografica i comentaris extrets del llibre Sant Feliu de Guíxols 140 anys de fotografia (1864-2004), imatges i glosses. Edició: Agustí Roldós Soler.
L'edifici del Salvament de Nàufrags poc despre'es de construir-se. Als peus del promontori veiem la delicada platja del racó de Llevant -avui ubicat el Club Nàutic- i l'antic port medieval
El que mai més els nostres ulls tornaran a contemplar: la serenitat de la badia a mar oberta en un dia de bonança. Al bell mig, la bricbarca Tafalla es disposa a descarregar fusta a la platja.
Vista del racó de Llevant des de l'edifici del Salvament de Nàufrags entre els anys 1889 i 1893.
Detall dels treballs de construcció del nou port en aquesta fotografia de l'any 1908.
Bella panoràmica de la badia al començament del segle XX: vaixells, llaguts, bots i xarxes assecant-se al sol, fent palesa l'activitat frenètica del Sant Feliu mariner d'aquella època.
El turisme per mar a la Costa Brava arribà al seu zenit al final dels anys vint del segle passat. En aquell moment, la nostra ciutat es va convertir en una de les destinacions predilectes. A la imatge, presa el 1928, es pot apreciar la maniobra d'atracament de la motonau Infanta Beatriz.
Una imatge original: un antic vaixell militar de transport de tropes de la Primera Guerra Mundial reconvertit en vaixell de càrrega.
És un racó encalmat, ple de quietud i repòs, sols alterat pels tragins de les drassanes, els crits i les rialles dels pescadors, les campanes de l'antic monestir de frares o el gemec de les rodes d'una vella tartana.
Els sorrals de la platja, ran l'ona amansida, jeuen, com una petxina blanca, als peus de la vila, protegits pels turons vestits de pinedes, vinyes i olivedes.
Els dorments de l'arena són els llagus i les barques, ben lligats, de veles blanques i brunes, a l'aiguait de la davallda del sol rogent per fer-se a la mar brava.
La placeta i el carrer de Sant Pere en una fotografia del començament del segle passat.
El carrer Major brut de fang i xop de la pluja, fotografiat per Pere Rigau des de casa seva l'any 1925.
Diumenge de platja al racó de la caleta de Sant Pol pels volts dels anys deu del segle passat.
El plaer de barquejar per la mar calma de la badia de Sant Pol.
Pedralta, la pedra estimada dels aplecs i les trobades, envoltada de pins i alzines sureres, fonolls, romanins, farigoles, brucs, gatoses i ginesteres.
Treballadors de la fàbrica de taps de Sebastià Cateura, al carrer del Mall, pels volts de 1890.
Sargidores de xarxes a la platja del racó de Garbí, davant la pedrera que hi havia al carrer de Tetuan (avui, passeig de Rius i Calvet), en una fotografia de final del segle XIX.
Taller de cosidores de la modista Maria Faig, pels volts de 1890.
L'avarament del Sant Jordi, una goleta de tres pals i 28 metes de llarària construïda per les drassanes Mallol, es convertí en un cúmul de despropòsits des d'un primer moment. Llançat a l'aigua el 27 de desembre de 1919, apadrinat per la senyoreta Teresa Balmaña, sortí amb tanta empenta que anà a estavellar-se contra el braç de port, i quedà, finalment, fondejat al mig de la badia amb importants desperfectes. Reparades les avaries, fou avarat de nou el 30 de desembre de l'any següent, amb tanta mala fortuna, que quedà ancorat entre l'aigua i el sorral. Convertit en vaixell de càrrega de la casa armadora Avilés Aznar, S.A., visità el nostre port en alguna ocasió i, finalment, naufragà el 20 de desembre de 1927 a les costes de Cadis. El patró morí i la resta de la tripulació se salvà.
Els empleats del comerç de can Bonet, asseguts davant el local a la rambla Vidal, l'any 1916.
Treballadors d'una fàbrica d'aglomerats, als anys vint del segle passat.
Construïts per la casa basca Tomás Ruiz de Velasco, el mes de juliol de 1943 foren avarats el racó de Llevant dos vaixells de càrrega, de ferro reblat, batejats amb el nom de dues conegudes estrelles: Polar i Antares.
