El preu mensual equival al 80% de la seva pensió
El Periódico.cat 5/1/2008
ALBERT OLLÉS
BARCELONA A Raúl Gallart, un jove barceloní de 28 anys que viu la vida des d'una cadira de rodes, la seva nova casa al barri de Diagonal Mar li ha durat gairebé el mateix que la carrossa de la Ventafocs abans de convertir-se en una carbassa. La lògica alegria per haver estat un dels 1.509 afortunats (entre 54.440 aspirants) en el sorteig municipal de pisos de protecció oficial realitzat el 14 de febrer del 2007 a Barcelona es va truncar al comprovar el preu i les condicions de pagament de la vivenda.
Tot i ser una vivenda adaptada per a minusvàlids i, per tant, reservada a persones que, la majoria, tenen ingressos inferiors a la mitjana, Gallart es va trobar amb l'obligació d'afrontar una hipoteca amb un pagament mensual que equival al 80% de la seva pensió. I tot això sense cap altra ajuda de les administracions i amb la necessitat d'avançar els primers pagaments en pocs dies. Una situació insalvable amb un final molt diferent del del conte: la renúncia al príncep, en aquest cas, un pis de nova construcció ubicat en una de les millors zones de la ciutat.
Reunió urgent
Els problemes per a aquest veí de Nou Barris, on viu amb els pares, van començar a finals de l'any passat quan va rebre l'esperada carta en què el convocaven a una reunió urgent --dos dies després-- amb la immobiliària Espais. L'empresa, responsable de la promoció que li havien assignat --encara en construcció-- entre els carrers de Pallars, Fluvià i Provençals, els va informar del preu de venda i el pagament. A continuació els va desviar a una oficina de la Caixa de Catalunya per negociar la setmana següent la hipoteca i pagar 24 hores més tard el contracte d'arres (6.420 euros) que certifica la reserva abans de registrar-ne la compra.
"Em van donar dues opcions, o constituir una hipoteca a 25 anys pel 100% del valor del pis o fer-ho pel 80% i avançar la resta al comptat en el moment de l'entrega de les claus", explica Gallart. En el primer cas, i amb un interès del 4,35%, la mensualitat era de 1.236 euros, mentre que en el segon baixava a 985 euros.
Aquesta última xifra era més assequible, però el problema en aquest cas era l'elevat cost del pagament avançat del 20%. Al tractar-se d'un pis que costa 227.000 euros (més un 7% d'IVA), Gallart havia de pagar de cop uns 48.500 euros.
Finançament especial
"Malgrat patir una discapacitat gairebé total, la pensió no m'arribava ni per pagar mensualment la primera hipoteca ni per cobrir l'avançament de la segona", assegura l'afectat. Davant aquesta situació va consultar a l'ajuntament i la Generalitat la possibilitat de rebre alguna ajuda, però la resposta va ser negativa al.legant que ja li estaven oferint unes "condicions especials de finançament".
"M'han donat un temps abans de firmar la renúncia per veure si puc trobar alguna manera de pagar-ho, però ni tan sols amb l'ajuda del meu germà Jordi aconsegueixo costejar-ho tot", reconeix. Gallart vincula el valor del pis, una planta baixa de 70 metres quadrats, al fet que forma part d'una promoció erigida en una de les zones de moda a Barcelona, entre el 22@, la nova Diagonal i el mar.
"Les altres vivendes del bloc que no són de protecció tenen un cost molt elevat, i m'han aplicat un règim de preu concertat que és més car que el de preu general", afegeix.
El que més el sorprèn, malgrat això, és que compleix totes les condicions requerides per participar en el sorteig i poder accedir al pis, inclosa la dels ingressos econò- mics. "Alguns guanyadors s'havien apuntat per error als pisos per a minusvàlids, però els van descartar posteriorment al descobrir que no tenien cap discapacitat. No obstant, jo vaig poder arribar sense problemes fins al final del procés".
El sorteig municipal del febrer passat ha estat envoltat de polèmica, encara que per motius diferents. Primer va ser una equivocació del notari a l'apuntar un dels números elegits i després s'han produït alguns errors administratius en el processament de dades de les sol.licituds.
El cas de Gallart és diferent perquè està més relacionat amb les condicions reals d'accés a les vivendes de protecció oficial. "Tot és legal, però que després no diguin els polítics que aquesta mena d'ajudes faciliten a les persones amb menys ingressos la compra d'una vivenda, ja que no sempre és així". Arran del que li ha passat a aquest barceloní, es podria crear una nova categoria: els pisos de desprotecció.
Powered by AkoComment Tweaked Special Edition v.1.4.6
AkoComment © Copyright 2004 by Arthur Konze - www.mamboportal.com
All right reserved |
Notícies Generals 
